Davant ma fenèstra,
I a un aucelon.
Tota la nueit canta,
Canta sa cançon.

 

Aquelas montanhas,
Que tant nautas son,
M’empachan de veire
Mas amors ont son.



Se canta que cante;
Canta pas per ieu,
Canta per ma mia
Qu’es al luènh de ieu.



Baissatz-vos, montanhas,
Planas, auçatz-vos,
Per que pòsca veire
Mas amors ont son.


Aquelas montanhas
Tant s’abaissaràn
Que mas amoretas
Se raprocharàn.